L'Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma per obligació, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, el seu company, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. En un context en què tot trontolla, és fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona actual això no és una excepció: la crisi que ofega, una inquilina imprevista, una família que obliga, una transformació vital que s'imposa. Com serà que l'Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s'acosten.
Amb el teló de fons de l'actualitat més omnipresent i fent gala de l'estil fresc i personal, el sentit de l'observació afinat i la bona orella per al diàleg que ja van captiva a Primavera, estiu, etcètera, Marta Rojals desplega present i passat com un mecanisme exacte al voltant d'una protagonista plena d'arestes i ofereix una novel·la extraordinària sobre els secrets, les relacions i la necessitat d'oblidar. (text de la contraportada)
Aquesta segona novel·la de la Marta Rojals ens presenta uns personatges peculiars. L'Anna és freda, introvertida, li costa relacionar-se, plena de manies i pors, amb dificultats per encarar la vida. Marcada per quatre fets del seu passat que no ha superat. I el Nel és un personatge amb poca personalitat, indecís, insegur.
Tots dos formen una parella que actua per inèrcia, totalment diferents l'un de l'altre, que aparentment sembla difícil que puguin tenir una relació. Però L'Anna diu que sense el Nel no seria res, i és que depèn més d'ell del que sembla. I deu ser perquè són tan diferents que es complementen, es necessiten i segurament s'estimen.
Els personatges secundaris són interessants, cada un d'ells és molt important en la novel·la. Sense ells no es podria explicar ni entendre tant bé. A mida que va avançant l'obra es van fent més imprescindibles. Sobretot la Laura, germana del Nel, acaba essent clau pel desenllaç final.
L'altra és un "alter ego" de la mateixa Nona. És una Nona diferent que aprèn a superar alguns aspectes de la seva vida que fins ara no havia aconseguit. I ho fa a través del Teo, amb qui manté una relació sexual.
A través dels comportaments de l'Anna ja podem anar intuint que els seus problemes són psicològics. I gràcies a la manera com està explicada la història, fent salts continus del passat al present, és on anem trobant pistes per anar-la entenent. Anem coneixent a la Nona a poc a poc i en els canvis temporals molts cops ens quedem a mitges. Aquest recurs fa que la novel·la enganxi perquè és com un joc on pots anar descobrint què passa si estàs ben atent i et fixes en tots els detalls. De totes maneres et trobes amb un final sorprenent, que no t'esperes, i aquest fet justifica tota la novel·la, al final tot encaixa. Un bon final sempre fa tenir un canvi d'opinió d'última hora si la novel·la no t'ha acabat de fer el pes.
Tal com diu l'autora: "És com un treball de zoom, l'argument és el camí per a fer aquest viatge des de l'exterior fins a les entranyes de la protagonista"
El llenguatge que utilitza l'autora torna a ser actual i fresc, com en la primera novel·la, però aquest cop amb un toc urbanita, ja que Barcelona és el lloc on passa i està escrit tal i com es parla al carrer. Fins i tot en alguns moments pot arribar a molestar el vocabulari i les expressions que utilitza. Aquest recurs però, dóna als personatges més credibilitat.
La Marta Rojals ha volgut escriure una novel·la de rabiosa actualitat, on la crisi i els problemes econòmics i de parella hi són presents. Però que al llarg de la història deixen de tenir importància, per prendre més força la psicologia dels personatges.
Finalment he de dir que aquesta és la primera novel·la que llegeixo de la Marta Rojals i que gràcies a això m'ha agradat més que si hagués llegit primer Primavera, estiu, etcètera. M'alegro d'haver-les llegit en l'ordre invers, d'aquesta manera les he pogut gaudir molt més totes dues. Sinó segurament L'altra m'hagués decepcionat una mica.
