Aquesta primera
novel·la d’en Lluís Llach ens explica les vivències de dos nois i dues noies, en les primeres descoberts de la seva adolescència
i joventut dels anys 20 fins el final de la guerra civil. I aquesta com a teló
de fons entelant el sentiments i sensibilitat dels protagonistes amb l’horror
de la destrucció, la gana i la misèria.
En Germinal, el
protagonista, ja vell, explica la seva vida a un director de cinema perquè la
utilitzi per fer-ne una pel·lícula. A través del seu relat anirem coneixent els
primers anys a la platja de la Barceloneta, l’escola del Mar de la República,
uns anys feliços on s’ensumava el progrés, plens d’il·lusions i esperança, estroncats
per la guerra amb les atrocitats viscudes al camp de batalla, les bombes que varen
anar destruint Barcelona i deixant a les famílies ferides per sempre. Segueix
amb l’exili a França i acaba amb el retrobament del David.
Tot i tractar-se d’una
altra història de guerra hi podem trobar una gran història d’amistat i d’amor,
plena de sensibilitat i emocions profundes. Una història d’amor verdader. Un
amor poètic, difícil de ser expressat en aquells temps mancats de comprensió i
plens de tabús. Un amor entre en Germinal i en David, un amor d’Amic e Amat,
tal i com diu ens l’explica Ramon Llull en el seu poema.
Una història que a
mida que va avançant també es va fent més dura i difícil de pair. Culminant amb
el retrobament dels dos amics. Moment on s’expressa l’amor en tota la seva
immensitat. Per a mi el millor capítol.
Una novel·la molt
recomanable, que per ser la primera de l’autor se n’ha sortit molt bé. Molt ben
escrita, no podia ser menys venint d’un cantautor que totes les lletres de les
seves cançons són poemes.
