"Esta novela con declarada carga autobiográfica, que ha obtenido un éxito impresionante en Francia, cuenta la historia de una joven belga de 22 años, Amélie, que empieza a trabajar en Tokio en una de las mayores compañias mundiales, Yumimoto, quintaesencia de las empresas japonesas.
Con "Estupor y temblores": así es como el emperador del Sol Naciente exigía que sus súbditos se presentaran ante él. En el Japón actual, fuertemente jerarquizado (en el que cada superior es, antes que nada, el inferior de otro), Amélie, afligida por el doble handicap de ser a la vez occidental y mujer -extraviada en un hormiguero de burócratas, subyugada además por la muy japonesa belleza de su superior directa, con la cual tiene unas relaciones de franca perversidad-, sufre una cascada de humillaciones.
Trabajos absurdos, órdenes dementes, tareas repetitivas, humillaciones grotescas, misiones ingratas, ineptas o delitrantes, superiores sádicos, la joven Amélie empieza en contabilidad, luego a servir cafés, pasa a la fotocopiadora y, descendiendo los escalones de la dignidad (aunque con un despego muy zen), acaba ocupándose de los lavabos... masculinos." (text de la contracoberta)
Amb aquesta
novel·la acabo de descobrir a Amélie Nothomb i segur que la seguiré llegint. És
una autora diferent i interessant. M’ha sorprès com narra situacions tan dures
des de la ironia i aconsegueix que fins i tot ens treguin un somriure. Des d’una
perspectiva occidental es fa difícil entendre la jerarquia i la obediència existent
en el món laboral d’una empresa japonesa. Ens trobem davant d’una societat on
la creativitat i la opinió pròpia no existeixen, on les relacions socials no són
importants i les persones actuen pràcticament com màquines sense dret a pensar,
a discutir, a expressar-se. La situació per la que passa la protagonista d’aquesta
història en el transcurs d’un any laboral vista des del pensament occidental és
molt dura d’aguantar i es podria definir com a maltractament psicològic, mobbing, etc. Però segurament allà, per desgràcia, és
totalment normal i acceptable.
Tot i la cruesa del relat, l'autora narra la història
amb la distància i fredor suficients per explicar l'experiència des de
l'humor.
En definitiva, una
història interessant i molt recomanable. Sempre que ens trobem davant d’un
societat diferent a la nostra, amb una manera de pensar i d’actuar que ens pot
xocar, amb uns valors diferents, ens pot fer reflexionar i valorar el que tenim.
Sembla que “Ni de Eva ni de Adán” és la novel·la que complementa aquesta història i segurament
serà interessant per seguir llegint aquesta autora.
