La Pietat de Miquel Àngel

Pietà, Michelangelo Buonarroti (1498-99)

La Pietat està situada a la Basílica de San Pere del Vaticà. És una escultura que té unes dimensions de 174 per 195 cm i està pensada per ser observada pel davant. Es tracta d’una obra de gran bellesa i poder-la observar provoca gran impressió per la seva perfecció i sensibilitat.

Miquel Àngel va realitzar aquesta escultura a l’edat de 24 anys, i la seva joventut va portar dubtes sobre el veritable autor. És per això que l’artista va signar amb el seu nom sobre la cinta que porta la Verge al pit. Aquesta és la única peça signada per l’autor.

Miquel Àngel va escollir ell mateix el marbre que va utilitzar per fer l’escultura, ja que havia de ser d’una mida i característiques concretes perquè es va fer amb una sola pedra. L’artista tenia una tècnica escultòrica molt peculiar, ja que ell pensava que l’obra estava dins la pedra i ell l’únic que havia de fer era, amb molta paciència i detallisme, treure-la a l’exterior, a la llum.

Una de les característiques del renaixentisme és l’harmonia en les obres d’art i Miquel Àngel va aconseguir-la jugant amb els diferents contrasts que s’hi poden observar. El primer el podem observar entre el braç caigut inert de Jesucrist i el braç dret de la Verge ple de vida. Un altre harmoniós contrast el trobem en els clarobscurs aconseguits en els plecs de la roba, així com les línies corbes i la pell llisa i les línies angulars del cos de Jesús. I per últim el contrast entre els dos eixos vertical i horitzontal de les dues figures.

Miquel Àngel no va voler fer un retrat realista, sinó que va utilitzar l’idealisme renaixentista, idealitzant a la Verge amb una cara molt jove per destacar-ne la seva puresa i serenor. De la mateixa manera ens presenta un retrat no realista del dolor de Jesús, ja que ens vol presentar la dignitat de la mort del fill de Déu, sense sang ni patiment, com si estigui dormint.

Una tècnica escultòrica molt utilitzada en el renaixement va ser l’Sfumato que consisteix en difuminar certs trets. En aquesta obra ho podem observar en la musculatura de Jesús que apareix difuminada en la superfície marmòria.

La seva estructura en forma triangular partint del cap de la Verge i fins a l’amplada de la base es deu a la importància que en el renaixement tenien les formes geomètriques, per la seva puresa de forma. En aquest cas, a més, el triangle és també símbol de divinitat.