El viatge al passat

" En el vell parc solitari i glaçat
Dues ombres busquen el passat."

 

Stefan Zweig m’ha tornat a regalar una estona de lectura curta, però molt intensa. És la tercera novel·la que llegeixo d’aquest autor. Primer va ser Carta d’una desconeguda i després Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona. En totes elles hi podem trobar una escriptura impecable, plena de sentiments i passió. I en aquest viatge al passat la intensitat dels sentiments i la passió arriben a ser desbordants.

Els personatges de Zweig sempre estan definits pel que amaguen en el seu interior, són tot emoció i sentiment portats al límit. En aquest cas la situació que se’ns descriu és plena de romanticisme, ja que es tracta d’un amor impossible en la frontera de l’adulteri. M’ha recordat més a Carta d’una desconeguda, però la història, aquí, és més creïble.

Al mateix temps també és una reflexió sobre els horrors de la guerra que només serveixen per trencar vides. Una reflexió sobre el pas del temps i el pes del passat que immobilitzen les accions del present.

“El viatge al passat és la història dels retrobaments amb regust amarg entre un home i una dona que es van estimar i que creuen que encara s’estimen.

Un home jove, pobre i mogut per una «voluntat fanàtica» s’enamora de la dona del seu ric benefactor, però l’envien uns quants mesos a Mèxic per a una missió de confiança. La Gran Guerra esclata. Ells no es tornen a veure fins nou anys més tard. L’amor, ¿ho pot resistir tot? ¿El desgast del temps, la traïció, una tragèdia?

En aquest text colpidor, mai traduït al català fins ara, retrobem la manera de fer única de Zweig, el seu domini genial de la psicologia, la seva capacitat de suggerir amb un gest, amb una mirada, els turments interiors, les motivacions i els abismes de l’inconscient.” (text de la contraportada)

Només cal una estona per llegir les escasses 100 pàgines que m’han deixat atrapada sense poder-lo deixar fins acabar, hipnotitzada per la força vibrant dels sentiments. Breu, però d’una intensitat sublim. Cada llibre que llegeixo de Zweig em deixa més ganes de tornar-hi.

També se’n parla a lespolsadallibres i a estanteriaazul