“Baila, baila, Zarité, porque esclavo
que baila es libre… mientras baila.”
Aquesta novel·la de
la Isabel Allende record a l'estil de les primeres obres que va escriure,
on s’expliquen les vides d’una saga familiar.
La protagonista, Zarité,
és un personatge amb molt valor, que ens mostra la fortalesa de l’ésser humà davant
les adversitats de la vida i l’esperit de lluita per aconseguir el que un es
proposa. Zarité és una esclava, mulata, d’esperit lliure, apassionada per la
vida i per aquelles petites coses que la fan lliure: el ball, el so dels
timbals, l’amor,…
“Para ser una esclava en el Saint-Domingue de finales del siglo XVIII,
Zarité había tenido una buena estrella: a los nueve años fue vendida a Toulouse
Valmorain, un rico terrateniente, pero no conoció ni el agotamiento de las
plantaciones de caña ni la asfixia ni el sufrimiento de los trapiches, porque
siempre fue una esclava doméstica. Su bondad natural, fortaleza de espíritu y
honradez le permitieron compartir los secretos y la espiritualidad que ayudaban
a sobrevivir a los suyos, los esclavos, y conocer las miserias de los amos, los
blancos.
Zarité se convirtió en el centro de un microcosmos que era un reflejo del
mundo de la colonia: el amo Valmorain, su frágil esposa española y su sensible
hijo Maurice, el sabio Parmentier, el militar Relais y la cortesana mulata
Violette, Tante Rose, la curandera, Gambo, el apuesto esclavo rebelde…
Al ser llevada por su amo a Nueva Orleans, Zarité inició una nueva etpa en
la que alcanzaría su mayor aspiración: la libertad. Más allá del dolor y del
amor, de la sumisión y la independencia, de sus deseos y los que le habían
impuesto a lo largo de su vida, Zarité podía contemplarla con serenidad y
concluir que había tenido buena estrella.” (text de la contraportada)
“Golpeo el suelo con las plantas de los pies y la vida me sube por las
piernas, me recorre el esqueleto, se apodera de mí, me quita la desazón y me
endulza la memoria. El mundo se estremece. El ritmo nace en la isla bajo el
mar, sacude la tierra, me atraviesa como un relámpago y se va al cielo llevándose
mis pesares.”
Tot i que es tracta
d’una història interessant i bonica no enganxa tant com altres novel·les
d’aquesta autora. Passa per moments d’intenses emocions i apassionants, per
altres força més superficials, amb descripcions i detalls de vides de
personatges secundaris que trenquen el ritme.
És un llibre
recomanable per qui li interessi la història de l’esclavitud i per qui li agradi
l’estil d’aquesta autora, però jo, que en sóc lectora de forces dels seus
llibres, no puc pas dir que sigui dels millors. Tot i així he gaudit de la
lectura i li he d’agrair a la seva protagonista, Zarité, que encomana força,
esperit de lluita, gratitud i espiritualitat. També m’han agradat les històries,
supersticions i creences africanes que els esclaus havien heretat dels seus
avantpassats. Una bona novel·la, tot i no ser brillant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada