3 d’abr. 2012

El carrer dels Tres Llits

Amb aquest llibre he conegut a la Roser Caminals, gràcies a la lectura conjunta que he fet amb el QL? Aquesta lectura ha estat més especial que les altres ja que hem tingut l’honor  de comptar amb la participació de la pròpia autora.
M’ha agradat molt la seva manera d’escriure, sobretot en la descripció dels ambients i dels personatges. Tot i que el personatge principal estigui ple de força, els personatges secundaris també prenen molta importància al llarg de la novel·la.
La història és prou captivadora des del principi i amb els elements d’intriga amb què acaben molts dels capítols, les ganes de seguir llegint queden assegurades. Cap al final, però, va perdent força i ens trobem amb un final potser massa ordenat.

El Maurici, personatge principal de la novel·la, és un personatge molt interessant, que provoca sentiments contradictoris al lector. L’evolució psicològica per la que passa està molt ben trobada. En un principi ens trobem davant un personatge frívol i despreocupat, superficial, pendent només de les seves diversions i amistats, que mai s’ha enfrontat a la vida real, viu protegit per la classe social i la família en una època on la misèria i la crueltat assolen les classes baixes de la Barcelona de principis del S-XX. No és fins que la vida el posa a prova que descobrim un altre Maurici que havia estat ocult fins el moment i que ni ell mateix coneixia de què podia ser capaç. Davant d’un fet que el trasbalsa experimenta un canvi radical en la seva persona, deixen d’interessar-li totes les coses que l’havien omplert fins ara i s’obsessiona per descobrir una sèrie de fets que el portaran a conèixer la Barcelona dels bordells, la crueltat de les persones, els negocis bruts i la tragèdia en la vida de les persones. Aquestes experiències faran emergir uns sentiments i una humanitat que fins ara havien estat ocults en ell.

El rumb que pren la seva vida serà més un càstig que ell mateix s’imposa per redimir els seus pecats que no pas la recerca de la felicitat. Tal i com diu l’autora, troba una felicitat relativa i minvada. No és un final feliç, sinó un final possible.

Maurici Aldabó és un jove hereu de la burgesia barcelonina. Amb una existència despreocupada i frívola, res no li fa sospitar que el seu món plàcid es veurà sobtadament sotragat i que es trobarà abocat a una recerca obsessiva per resoldre un enigma que transformarà completament la seva vida. Seguint la insòlita peripècia del protagonista, El carrer dels Tres Llits retrata amb una habilitat infreqüent la Barcelona dels primers anys del segle XX, una ciutat alhora corrupta, misteriosa i atractiva que niu la contradicció entre l’opulència de les classes privilegiades i els barris baixos de la misèria i la prostitució”. (text de la contraportada)

Caminals fa servir com a eix una coneguda llegenda urbana barcelonina, immemorial, i arriba a donar-li una dimensió alhora mítica i quotidiana, amb la rara virtut d’encuriosir sempre, de sorprendre sovint i de commoure a estones”, Pere Gimferrer

Us deixo amb algunes paraules de l'autora que podreu trobar en els següents enllaços:


És una novel·la d'un personatge incitat. És a dir, un personatge que quan comença està en un estat molt passiu, molt poc interessant des del punt de vista del lector. I hi ha un esdeveniment dramàtic que provoca que es posi en moviment. I en aquest sentit és una novel·la d'acció. Hi ha una investigació, hi ha la recerca d'un misteri, d'una veritat.


Però quan reapareix la imatge de les rates té més sentit i significat, és una al·lusió a la corrupció urbana, les rates van per sota terra, és el món subterrani que s'amaga, el món clandestí, sota la superfície del món visible... Crec que el recurs d'anticipació és això, que potser en el moment que s'anticipa no li diu gaire cosa al lector, però quan torna aleshores el lector lliga caps.


1 comentari:

  1. L’altre dia llegia una ressenya del llibre, també provinent de QL?, una proposta diferent, m’agraden les propostes que surten del guió.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...