24 de nov. 2011

Castells d'Escòcia

Castells de somni, castells encantadors

A Escòcia hi ha molts castells i n’hi ha de tot tipus. N’hi ha de molt impressionants, com el d’Edimburg, però de castells bonics en podem trobar a molts llocs del món. A Escòcia, els castells que es queden en el record d’haver contemplat quelcom màgic i misteriós són els que estan gairebé en ruïnes i al costat d’un llac o davant del mar. Donen un toc al meravellós paisatge que ens trasllada a altres temps, a històries passades, segurament plenes de violència, però que ara, amb el repòs del pas del temps, donen serenor a aquell qui els contempla.
Us vull deixar un recull de fotografies d’aquests castells que per mi són com estar en un conte de fades i no saber si el que estàs admirant pertany al món dels somnis o a la realitat.
Castle Stalker
Kilchurn Castle, Loch Awe
Eilean Donald Castle
Eilean Donald Castle
  Urhquart Castle, Loch Ness
Dunnottar Castle, Stonhaven

14 de nov. 2011

El bosc pintat

El bosque de Oma (Bizkaia)

Prop de la localitat de Kortezubi (Bizkaia) trobareu el Bosque pintado o Bosque de Oma. S’hi arriba caminant, des del lloc on s’ha de deixar el cotxe fins el bosc, durant 2 o 3 quilòmetres per un camí amb força pujada (uns 40 minuts). És l’obra del pintor i escultor Agustín Ibarrola, iniciada el 1982 i realitzada pintant en els troncs dels arbres figures humanes, formes geomètriques,... que representen la situació social, els ulls dels avantpassats, la llum del bosc,... És una expressió del land art, que va ser una corrent creativa de finals dels anys seixanta, que té com a finalitat utilitzar el paisatge com a suport artístic per tal de fusionar el treball de l’artista amb la naturalesa.
 

Al anar caminant pel bosc les figures que ens anem trobant es creen i composen davant dels nostres ulls. A vegades un sol arbre ens mostra una figura, però altres vegades és necessari col·locar-se en un punt concret per poder observar una composició realitzada amb diversos arbres. I, a més, a vegades, la percepció de les figures es transforma depenent del punt de vista des d’on s’observi. Per tant l’artista va voler aconseguir que el visitant sigui el protagonista de la seva obra. Es tracta doncs, d’una obra molt original i d’excepcional bellesa. Caminar per aquest bosc és com fer-ho a través d’un bosc encantat. Els personatges apareixen de cop, els ulls et miren, els colors t’atrapen.




10 de nov. 2011

Habitacions tancades


Diuen que aquesta novel·la és segurament la millor de la Care Santos i la més ambiciosa de totes. I, realment, té tots els ingredients per aconseguir-ho. Un marc històric de la Barcelona  modernista de finals del segle XIX, una trama de misteris i secrets de família i uns personatges molt interessants. Una història d’intriga, romanç i tragèdia, que ens convida a reflexionar sobre la poca memòria que les famílies deixen en el seu llegat a les successives generacions.


En la convulsa y fascinante  Barcelona del modernismo, la matriarca de una de las sagas más prestigiosas de la ciudad prepara el traslado a su nuevo hogar, un precioso palacete vecino del por entonces incipiente Paseo de Gracia. Las paredes de esa casa serán el celoso guardián de unas vidas repletas de ambición, secretos inconfesables y pasiones ocultas. Ésa es la herencia que el tiempo confiará a Violeta, última de la estirpe: el pasado, visto desde el presente, siempre es un rompecabezas al que le faltan piezas... (text de la contracoberta)


És una obra construïda com un trencaclosques, on les diferents peces responen a diferents estils i diferents maneres d’explicar la història. Diaris personals, cartes, correus electrònics, recensions d’obres d’art, i mentrestant el present i el passat que van alternant-se i lligant fins l’últim detall tots els secrets de família que ens mantindran en expectativa fins al final.

L’argument, doncs, no segueix un ordre cronològic i dóna la possibilitat de fer viatjar al lector cap a un passat ple de misteris guardats rere uns murs que ni la pròpia Violeta acabarà descobrint del tot. Aquesta construcció dóna lleugeresa i dinamisme i aconsegueix enganxar-te del principi fins el final, sense decaure en cap movent, tal com diu la mateixa Care Santos: Que la lectura sea ágil, que no se nos caiga el libro de las manos. No me gustan los libros en los que el autor me mata de aburrimiento y no se preocupa por si me lo estoy pasando bien o no. Creo que mi primera obligación, como autora, es hacer pasar un buen rato. Y la forma es un modo de conseguir agilidad y velocidad.


L’escenari de la renovada Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX dóna a la novel·la un atractiu històric molt captivador. La Setmana Tràgica, l’incendi dels Grans Magatzems El Siglo i la II República acompanyen a les costums i manera de viure de la societat burgesa. L’espiritisme naixent de l’època, els cuplets i les mansions acaben de donar un toc de glamour.


I com a fil conductor al llarg de tota la novel·la trobem l’art, les obres d’Amadeo Lax, que adquiriran el protagonisme tant en el passat, moment en què van ser pintades, com en el present, com a elements per comprendre el passat.

Ens trobem amb un gran nombre de personatges, però tots molt ben caracteritzats. Maria del Roser m’ha semblat una dóna fascinant, avançada a la seva època, plena de virtuts i també de defectes. I Amadeo, el personatge més estrany, més introvertit i tormentat, però també molt idolatrat.

Tots aquests elements converteixen aquesta obra en un best-seller molt recomanable.

Si voleu seguir llegint sobre aquesta novel·la us deixo uns quants enllaços on podeu trobar més informació:

6 de nov. 2011

El llibre negre dels colors

Menena Cottin i Rosana Faria (il·lustradora)

El llibre negre dels colors és un conte il·lustrat en blanc i negre que ens parla dels colors, des de la percepció d'en Tomàs, un nen sense visió. Per ell els colors tenen sabors, olors, sons, textures,...
A partir d'aquesta obra ens podem acostar a la manera d'imaginar i descobrir els colors des del negre, l'únic color que en Tomàs coneix des del punt de vista visual.


Una ment creativa

Biblioburro

Luis Soriano és un colombià que, amb el seu enginy i creativitat, viatge amb els seus dos ases per les regions on no hi ha escoles, ni mestres, ni llibres, ni nens que sàpiguen llegir. Amb la seva biblioteca ambulant acosta els infants al despertar de la seva imaginació i creativitat a través dels contes. Comencen a somniar en les històries que s'amaguen dins les pàgines, però segurament també en la possibilitat de superar els problemes i d'aconseguir noves oportunitats.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...