31 de des. 2011

1Q84 (llibres 1 i 2)


En japonés, la letra q y el número 9 son homófonos, los dos se pronuncian kyu, de manera que 1Q84 es, sin serlo, 1984, una fecha de ecos orwellianos. Esa variación en la grafía refleja la sutil alteración del mundo en que habitan los personajes de esta novela, que es, también sin serlo, el Japón de 1984. En ese mundo en apariencia normal y reconocible se mueven Aomame, una mujer independiente, instructora en un gimnasio, y Tengo, un profesor de matemáticas. Ambos rondan los treinta años, ambos llevan vidas solitarias y ambos perciben a su modo leves desajustes en su entorno, que los conducirán de manera inexorable a un destino común. Y ambos son más de lo que parecen: la bella Aomame es una asesina; el anodino Tengo, un aspirante a novelista al que su editor ha encargado un trabajo relacionado con La crisálida del aire, una enigmática obra dictada por una esquiva adolescente. Y, como telón de fondo de la historia, el universo de las sectas religiosas, el maltrato y la corrupción, un universo enrarecido que el narrador escarba con precisión orwelliana. ( text de la contraportada)

Acabo l’any amb una lectura magistral. M’apassiona en Murakami i aquest 1Q84 ha complert totes les meves expectatives. És una obra rodona, no li falta res. Ni tan sols li falta la tercera part que, encara que no calgui, segurament llegiré. Amb un final obert i una pila d’incògnites per resoldre, típic de l’estil d’aquest autor, no sembla que la història hagi de continuar.

És una gran novel·la on hi podem trobar personatges solitaris, desorientats, amb ferides obertes del seu passat, però també plens d’una gran esperança guiada per un sentiment pur, l’amor. Aomame i Tengo protagonitzen dues històries que en un principi no tenen res a veure però que poc a poc aniran trobant-se, primer a través de subtils punts de connexió i al final acabaran totalment lligades. I tot això a través d’una estructura on a cada capítol es van alternant les històries de cada un dels protagonistes, noi -noia, que tal com explica l’autor segueixen El clave bien temperado de Bach, dos cicles de preludis y fugues, que consten en cada llibre de 24 parts, tot en perfecte harmonia.

Una obra que conté tots els ingredients per enganxar al lector. Un thriller i un llibre de fantasia a la vegada. Dues realitats paral·leles que ens plantegen el dubte de si el que vivim en cada moment és la realitat i de què és la realitat, només el que podem veure o també ho és tot el que no veiem. L’ètica sobre els judicis que es fan també hi és present en la dualitat entre el bé i el mal, demostrant que el mal mai és tan dolent com sembla en un primer moment i el bé tampoc és tan meravellós, si esperem a conèixer bé abans de jutjar. I de teló de fons les sectes destructives, la violència, el sexe. I en contrast, el romanticisme per l’anhel de l’amor que comparteixen els protagonistes.

Partint de la realitat va inserint elements que no quadren i poc a poc va introduint petites pinzellades fantàstiques que acabaran dominant tota l’obra. Aquesta manera d’introduir el lector en una història surrealista, poc a poc sense que ni se n’adoni, dóna lloc a una desorientació i a una manca d’informació que el posa en la mateixa situació que els protagonistes. Què està passant? I aquest fet trobo que fa que l’obra sigui genial.

Un llibre ple de paral·lelismes, per una banda recrea una atmosfera asfixiant en molts moments com la del 1984 de George Orwell, i relaciona la societat dirigida pel Gran Hermano amb les sectes.  D’altra banda també hi podem trobar semblaces amb la novel·la de Stieg Larsson, Los hombres que no amaban a las mujeres, sobretot en les dues protagonistes, Aomame i Salander. Aomame és professora d’arts marcials y, a més és una assassina professional d’homes que han exercit la violència amb les dones de manera tan cruel que han de ser eliminats d’aquest món.

Una obra molt recomanable, sobretot pels que ja coneixen i els agrada Murakami, i també pels que tenen ganes de descobrir-lo per primera vegada. No sé si és la seva millor obra perquè no les he llegit totes, però segur que si no ho és s’hi acosta.

Si voleu llegir què diu l’autor en una entrevista feta a la Vanguardia cliqueu aquí.

Per acabar us deixo el trailer del llibre per anar fent dentetes.


També n'ha parlat racoperllegir i llibresipunt

4 comentaris:

  1. Només he llegit un Murakami i em va costar acabar-lo. Per la ressenya es nota que t'ha agradat moltíssim., no sé, igual més endavant ho torno a provar.

    Bona entrada d'any!!!

    ResponSuprimeix
  2. Diuen que en Murakami o t'agrada molt o no t'agrada gens. No sé quin has llegit però jo li donaria una segona oportunitat.

    Feliç 2012 a tu també!!!

    ResponSuprimeix
  3. Guapa, a mi en Murakami m'apassiona! a aquesta alçada espero que hagis llegit també la tercera part i em donis la teva opinió! Personalment no he trobat cap que no m'hagi agradat i els he llegit tots excepte el de les maratons i la caza del carnero salvaje, que no el trobo enlloc. un petó! et segueixo!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Encara no he llegit la tercera part i en tinc moltes ganes. De seguida que ho faci en faré la ressenya. Jo no n'he llegit tants com tu però m'agradaria fer-ho. Gràcies pel teu comentari i per seguir-me.
      Un petó!

      Suprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...