30 d’ag. 2012

La Trilogía de Nueva York


La trilogia de Nova York és potser l‘obra més coneguda de Paul Auster. En aquesta novel·la l’autor ens passeja per Nova York a través de tres relats independents però que s’interrelacionen. Tres històries paral·leles, que ens parlen d’uns personatges que poc a poc van arruïnant les seves vides. 
Ens trobem davant una obra pessimista, plena de jocs psicològics enrevessats i amb uns finals oberts que conviden al lector a fer volar la imaginació o a quedar amb una sensació d’haver-nos perdut alguna cosa important que ens hagués ajudat a entendre millor aquest laberint de personatges i situacions. Uns personatges que pel seu nom sembla que apareixen al llarg dels tres relats però que sembla ser que no són la mateixa persona, o si? En ells pren més importància el sentit de la identitat de l’ésser humà que va canviant al llarg de la vida que no pas saber si es tracta del mateix personatge o no.
Ens trobem davant d’una narració diferent, plena d’estètica, que el propi autor aboca el lector a l’equívoc entre personatges, a la falta d’enteniment i coherència que el portaran a gaudir d’aquest parany ple de màgia narrativa. Perquè del que es tracta és d’entendre la seva forma i estructura i no pas tant l’argument. Auster utilitza com a recurs la insinuació a través de l’argument d’un significat alternatiu que donarà lloc a diverses interpretacions, tantes com lectors.


La Trilogia està formada per tres històries: Ciudad de Cristal, Fantasmas i La Habitación Cerrada. Tres novel·les englobades en el gènere policíac o detectivesc.

Ciudad de Cristal: Quinn, que en otros tiempos fuera poeta y cuya mujer e hijo han muerto, vive en la más absoluta soledad, escribiendo novelas policíacas, despojado de toda ambición literaria y lejos de los fastos del mundo. Alguien lo llama varias veces por teléfono en medio de la noche, tomándolo por un detective llamado Paul Auster, y solicitando con desesperación su ayuda. Quinn, entre curioso y conmovido, decide al fin personificar al desconocido Paul Auster y concierta una cita.”

Fantasmas: “El señor Blanco contrata al detective Azul para que siga a un hombre llamado Negro. A través de sus pesquisas el detective descubrirá que Blanco no es quien dice ser y atisbará su propio final... Un policíaco metafísico, a medio camino entre Chandler y Beckett, segunda novela de la trilogía neoyorquina.”

La Habitación Cerrada: “Fanshawe ha desaparecido misteriosamente y ha dejado dos maletas llenas de manuscritos sin publicar. Su esposa le pide ayuda a un amigo de la infancia de su marido. El amigo y narrador de la historia se introducirá en un mundo de genialidad, locura y desesperación. Esta novela cierra la magistral Trilogía de Nueva York.”

Si us agrada el món de Paul Auster no us perdeu aquesta novel·la. És Auster en estat pur. Original, autèntica i genial. Un repte mental fins i tot pel lector més expert.

9 d’ag. 2012

La isla bajo el mar


“Baila, baila, Zarité, porque esclavo
que baila es libre… mientras baila.”

Aquesta novel·la de la Isabel Allende record a l'estil de les primeres obres que va escriure, on s’expliquen les vides d’una saga familiar.
La protagonista, Zarité, és un personatge amb molt valor, que ens mostra la fortalesa de l’ésser humà davant les adversitats de la vida i l’esperit de lluita per aconseguir el que un es proposa. Zarité és una esclava, mulata, d’esperit lliure, apassionada per la vida i per aquelles petites coses que la fan lliure: el ball, el so dels timbals, l’amor,…

“Para ser una esclava en el Saint-Domingue de finales del siglo XVIII, Zarité había tenido una buena estrella: a los nueve años fue vendida a Toulouse Valmorain, un rico terrateniente, pero no conoció ni el agotamiento de las plantaciones de caña ni la asfixia ni el sufrimiento de los trapiches, porque siempre fue una esclava doméstica. Su bondad natural, fortaleza de espíritu y honradez le permitieron compartir los secretos y la espiritualidad que ayudaban a sobrevivir a los suyos, los esclavos, y conocer las miserias de los amos, los blancos.
Zarité se convirtió en el centro de un microcosmos que era un reflejo del mundo de la colonia: el amo Valmorain, su frágil esposa española y su sensible hijo Maurice, el sabio Parmentier, el militar Relais y la cortesana mulata Violette, Tante Rose, la curandera, Gambo, el apuesto esclavo rebelde…
Al ser llevada por su amo a Nueva Orleans, Zarité inició una nueva etpa en la que alcanzaría su mayor aspiración: la libertad. Más allá del dolor y del amor, de la sumisión y la independencia, de sus deseos y los que le habían impuesto a lo largo de su vida, Zarité podía contemplarla con serenidad y concluir que había tenido buena estrella.” (text de la contraportada)

“Golpeo el suelo con las plantas de los pies y la vida me sube por las piernas, me recorre el esqueleto, se apodera de mí, me quita la desazón y me endulza la memoria. El mundo se estremece. El ritmo nace en la isla bajo el mar, sacude la tierra, me atraviesa como un relámpago y se va al cielo llevándose mis pesares.”

Tot i que es tracta d’una història interessant i bonica no enganxa tant com altres novel·les d’aquesta autora. Passa per moments d’intenses emocions i apassionants, per altres força més superficials, amb descripcions i detalls de vides de personatges secundaris que trenquen el ritme.

És un llibre recomanable per qui li interessi la història de l’esclavitud i per qui li agradi l’estil d’aquesta autora, però jo, que en sóc lectora de forces dels seus llibres, no puc pas dir que sigui dels millors. Tot i així he gaudit de la lectura i li he d’agrair a la seva protagonista, Zarité, que encomana força, esperit de lluita, gratitud i espiritualitat. També m’han agradat les històries, supersticions i creences africanes que els esclaus havien heretat dels seus avantpassats. Una bona novel·la, tot i no ser brillant.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...