21 d’ag. 2013

Elogi a l'horitzó


Eduardo Chillida, 1990



A la ciutat de Gijón, al barri mariner Cimavella, sobre el turó de Santa Catalina trobem una monumental obra d’art d’Eduardo Chillida.
Sembla ser que primer va ser creada l’obra abans de pensar on s’ubicaria. Era necessari un lloc amb molt espai, degut a les seves dimensions i des d’on es contemplés el mar. Després de recórrer tota la costa europea buscant un espai adequat, l’arquitecte Paco Pol va ser qui li va suggerir el lloc.
Es tracta d’una peça de formigó d’unes 500 tones i 10 metres d’alçada. Chillida va voler buscar la relació estre l’home i el Cosmos en aquesta escala i va aconseguir que la sensació sigui monumental a poca distància però de manera controlada, ja que no se’ns escapa del camp visual i des de lluny queda totalment integrada al paisatge. L’autor volia representar d’aquesta manera la mida de l’home en relació a la immensitat de la natura. A més la seva ubicació facilita la visió de tota la costa des d’on es troba i a la vegada des de qualsevol punt de la costa de Gijón també es veu l’obra.




L’elogi a l’horitzó representa un cos amb els braços oberts que abraça l’horitzó. A més forma una finestra oberta des d’on contemplar l’horitzó del Cantàbric, on es pot veure la intensitat del blau del mar en contrast amb el blau del cel. Segons l’autor, la intenció de l’estructura era “el límit per mirar el que no té límits”.



En un dia de calma la sensació que evoca és de calma i serenor que convida a la contemplació. Però en dies de tempesta diuen que la sensació porta a la malenconia i fins i tot provoca un estat de por i solitud.
Si ens introduïm al seu interior podrem escoltar la remor del mar, degut als efectes acústics per la pròpia disposició de l’escultura. Aquest fet va ser experimentat com una sorpresa per Chillida ja que en cap moment havia pensat en aquesta possibilitat.


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...