29 de jul. 2013

Estupor y temblores



 "Esta novela con declarada carga autobiográfica, que ha obtenido un éxito impresionante en Francia, cuenta la historia de una joven belga de 22 años, Amélie, que empieza a trabajar en Tokio en una de las mayores compañias mundiales, Yumimoto, quintaesencia de las empresas japonesas.
Con "Estupor y temblores": así es como el emperador del Sol Naciente exigía que sus súbditos se presentaran ante él. En el Japón actual, fuertemente jerarquizado (en el que cada superior es, antes que nada, el inferior de otro), Amélie, afligida por el doble handicap de ser a la vez occidental y mujer -extraviada en un hormiguero de burócratas, subyugada además por la muy japonesa belleza de su superior directa, con la cual tiene unas relaciones de franca perversidad-, sufre una cascada de humillaciones.
Trabajos absurdos, órdenes dementes, tareas repetitivas, humillaciones grotescas, misiones ingratas, ineptas o delitrantes, superiores sádicos, la joven Amélie empieza en contabilidad, luego a servir cafés, pasa a la fotocopiadora y, descendiendo los escalones de la dignidad (aunque con un despego muy zen), acaba ocupándose de los lavabos... masculinos." (text de la contracoberta)

Amb aquesta novel·la acabo de descobrir a Amélie Nothomb i segur que la seguiré llegint. És una autora diferent i interessant. M’ha sorprès com narra situacions tan dures des de la ironia i aconsegueix que fins i tot ens treguin un somriure. Des d’una perspectiva occidental es fa difícil entendre la jerarquia i la obediència existent en el món laboral d’una empresa japonesa. Ens trobem davant d’una societat on la creativitat i la opinió pròpia no existeixen, on les relacions socials no són importants i les persones actuen pràcticament com màquines sense dret a pensar, a discutir, a expressar-se. La situació per la que passa la protagonista d’aquesta història en el transcurs d’un any laboral vista des del pensament occidental és molt dura d’aguantar i es podria definir com a maltractament psicològic, mobbing, etc. Però segurament allà, per desgràcia,  és totalment normal i acceptable.
 Tot i la cruesa del relat, l'autora narra la història amb la distància i fredor suficients per explicar l'experiència des de l'humor.

En definitiva, una història interessant i molt recomanable. Sempre que ens trobem davant d’un societat diferent a la nostra, amb una manera de pensar i d’actuar que ens pot xocar, amb uns valors diferents, ens pot fer reflexionar i valorar el que tenim. 

Sembla que “Ni de Eva ni de Adán” és la novel·la que complementa aquesta història i segurament serà interessant per seguir llegint aquesta autora.

25 de jul. 2013

La delicadeza



“El azar atrajo a François a la vida de Nathalie y el azar se lo arrebató. Cuando Nathalie decide refugiarse en la oficina para pasar su duelo por el hombre con el que esperaba compartir el resto de su vida, lo último que podía sospechar era que un nuevo amor estaba a punto de llamar a la puerta, y menos aún que se trataba de un hombre que no ha olvidado que en este mundo aún hay lugar para la ternura”. (text de la contracoberta)

La delicadeza és un llibre amb un títol que defineix molt bé els sentiments que hi podem trobar. Aquesta novel·la ens parla de l’amor des de diferents maneres d’entendre’l. Primer ens trobem davant d’una història d’amor perfecta que de cop es veu truncada per un fatal accident. Després podem observar històries de desamor, de Charles, el cap de Nathalie, cap a la seva dona i de la Nathalie cap el Charles. Finalment apareix l’amor que creix a partir dels petits detalls, a partir de petits aspectes que totes les persones tenen dins seu i que quan algú és capaç de descobrir-los pot arribar a estimar-los sense importar el físic o la compatibilitat, fent possible que dues persones completament diferents es converteixin en una parella feliç.

És una història senzilla, sense massa pretensions, que no té res d’especial dins el seu argument, però agradable de llegir, delicada, encantadora i adorable. Una petita història plena de grans detalls, on el més important és el com es diu que no el que es diu.

El missatge que transmet de positivisme davant la vida també li dóna un desenllaç interessant. Per més malament que puguin anar les coses a la vida sempre queda una petita esperança per aconseguir aprendre a tornar a viure d’una manera diferent però que també pot arribar a ser perfecta i plena. La lluita i la perseverança per superar la pèrdua i seguir vivint donen la mà a la màgia de la vida que en el moment menys esperat sorprèn.

19 de jul. 2013

Els dits com pinzells

Judith Brown és una artista de Nova York que va realitzar una sèrie d'obres pintades amb els dits, utilitzant-los com si es tractés de pinzells, anomenades "Fingerings". Els resultats aconseguits són espectaculars i de gran bellesa.

Sobre el seu art l'artista comenta: “La abstracción permite que las imágenes sean cualquier cosa, mientras que la simetría siempre convierte la fluidez en algo, como energía líquida cristalizando. La metáfora del cristal es reflejada en el medio del carbón que, bajo presión y altas temperaturas, se convierte en diamantes. Me gusta pensar que estoy pintando con polvo de diamantes.


Esta artista de New York, creo una obra llamada “Fingerings”. La cual trata de unos cuadros pintados usando sus dedos como pinceles. Aunque es una forma muy rudimentaria de hacerlo. Esta mujer logra un efecto muy bueno en sus cuadros.

Artículo sustraído de:http://www.increible.co/2012/07/judith-brown-pinta-con-los-dedos.html#.UPMyVVL1C6M
Esta artista de New York, creo una obra llamada “Fingerings”. La cual trata de unos cuadros pintados usando sus dedos como pinceles. Aunque es una forma muy rudimentaria de hacerlo. Esta mujer logra un efecto muy bueno en sus cuadros.

Artículo sustraído de:http://www.increible.co/2012/07/judith-brown-pinta-con-los-dedos.html#.UPMyVVL1C6M
Esta artista de New York, creo una obra llamada “Fingerings”. La cual trata de unos cuadros pintados usando sus dedos como pinceles. Aunque es una forma muy rudimentaria de hacerlo. Esta mujer logra un efecto muy bueno en sus cuadros.

Artículo sustraído de:http://www.increible.co/2012/07/judith-brown-pinta-con-los-dedos.html#.UPMyVVL1C6M

11 de jul. 2013

Llibres per llegir a l'estiu

A l'estiu normalment es té més temps per llegir i a vegades ve de gust començar una lectura més llarga o difícil, però altres vegades és preferible una de lleugera i fresqueta. Al bloc de Llibres per llegir podreu trobar menús literaris per aquest estiu dedicats cada dia a una ciutat o país diferent. Amb aquests menús segurament podrem trobar bones idees per llegir i si coincideix amb el lloc on passarem les vacances les podrem gaudir molt més.


Avui... New York, New York


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...