19/07/2014

La ridícula idea de no volver a verte

"Como no he tenido hijos, lo más importante que me ha sucedido en la vida son los muertos, y con ello me refiero a la muerte de mis seres queridos. ¿Te parece lúgubre, quizá incluso morboso? Yo no lo veo así, antes al contrario: me resulta algo tan lógico, tan natural, tan cierto. Sólo en los nacimientos y en las muertes se sale uno del tiempo; la Tierra detiene su rotación y las trivialidades en las que malgastamos las horas caen sobre el suelo como polvo de purpurina."

Amb aquest inici impactant, que gairebé et deixa sense respiració comença aquest llibre de Rosa Montero. Sorgeix després que l'autora llegís un petit diari de Marie Curie i segurament se sentís identificada amb ella. Feia tres anys que havia perdut la seva parella i al igual que Marie Curie, havia viscut la soledat i la buidor que deixa un ésser estimat. Però segurament també es va sentir identificada en la seva persona com a dona lluitadora, valenta i admirada.

Marie Curie va enviudar als 39 anys, després de 10 anys de matrimoni. Sembla ser que Pierre Curie va caure al carrer i el va atropellar un carro de cavalls, segurament degut al seu delicat estat de salut possiblement pels efectes de la radioactivitat.

A través de l'apassionant vida de Marie Curie, Rosa Montero entrellaça part de la seva vida a partir de reflexions, records i sentiments. Vol ser una mena d'autobiografia escrita de manera molt original. Essent sense voler ésser.

Però aquest llibre no és només una reflexió sobre la pèrdua i el dol, sinó que és sobretot la vida de Marie Curie, i a partir d'ella sorgeixen altres temes també molt interessants, com els perjudicis de la dona, l'amor i la vida.
És un llibre que tot i ser una mica trist conté molta bellesa i sobretot molt optimisme, malgrat el tema central sigui la mort d'un ésser estimat, ja que és també un llibre que a partir de la pèrdua dóna sentit a la vida. 
La senzillesa amb què està escrit dóna un aire íntim que aconsegueix una gran connexió amb el lector. Un llibre diferent i molt recomanable.

15/04/2014

Recomanacions Sant Jordi 2014



S'acosta Sant Jordi i hem de començar a pensar en els llibres que volem comprar-nos i regalar. A la xarxa hi podem trobar recomanacions per adults, juvenils i infantils, ficció i no-ficció. N'hi ha per tots els gustos i segur que ens ajudaran a decidir-nos.

Les recomanacions de Sant Jordi de L'illa dels llibres: Els 23 del 23

El petit Sant Jordi de L'illa de llibres: les recomanacions de la llibreria Al·lots

Quin llibre regalaràs per Sant Jordi?: La llança de Sant Jordi

Recomanacions de la Biblioteca virtual de la Diputació de Barcelona: Quin llibre vols que et regalin? 

Vilaweb: Sant Jordi 2014, dues-centes novetats


 Que passeu un bon dia de Sant Jordi!!!




02/01/2014

Novetats i recomanacions literàries per aquests Reis

Ja teniu apunt la carta dels Reis? Segurament no hi faltarà un bon llibre per començar l'any gaudint del que més ens agrada, una bona lectura. Aquest 2014 comença ple de novetats i tenim molt on triar. Tenim molts espais on ens deixen un llistat de recomanacions i de novetats per poder passar un any immersos en noves aventures, nous sentiments i nous somnis. Us deixo uns quants enllaços que segur que us ajudaran a decidir-vos per la millor lectura per regalar o demanar.






Jo ja he fet la meva tria:




11/11/2013

Tot somniant viatjar

Després de molt temps de no trobar un moment per escriure sobre racons, somnis o colors, avui ho faig per compartir amb tots vosaltres el meu racó al Pinterest. El Pinterest és un lloc genial per conèixer nous blocs, per guardar tot allò que ens agrada i que potser més endavant ho voldrem consultar o senzillament per guardar aquelles imatges que per la seva bellesa ens agrada mirar. Una part del meu Pinterest està dedicada als racons del món encantadors que potser mai aniré però que almenys els podré somniar i a altres racons que sí que he visitat i que m'agrada guardar-los a la memòria.
Us deixo l'enllaç per si hi voleu fer-hi una ullada o passejar-hi una estona.

http://www.pinterest.com/lluna70/


07/11/2013

Versatile blogger

El primer premi pel bloc!!! Moltes gràcies a la Sílvia del bloc: Pensaments de colors de mestr@. Un premi sempre fa il·lusió i més quan arriba d'un bloc que no coneixia. Es tracta d'un bloc petit, íntim, ple de sentiment i sensibilitat. És el bloc d'una mestra que s'expressa amb senzillesa i naturalitat. Un bloc on hi podem trobar una mica de tot. No deixeu de visitar-la!
Aquest premi arriba en un moment en què tenia el bloc una mica abandonat per manca de temps. Espero poder fer una nova entrada ben aviat.


Ara toca compartir-lo amb cinc blocs més i aquesta sempre és una decissió difícil perquè n'hi ha moltíssims que se'l mereixen. Finalment els blocs amb els que comparteixo el premi són:

Les petites emocions de la Vanessa Roma
Llibres, i punt! d'en Xexu
De tinta en vena de la Carmina

11/09/2013

L'estiu que comença



L’estiu que comença ha estat la meva LECTURA, en majúscules, d’aquest estiu. La Sílvia Soler ja m’havia sorprès molt favorablement amb els seus Petons de diumenge i sospitava que amb aquest també l’encertaria, i no m’he pas equivocat.
La Sílvia Soler ha aconseguit fer una novel·la senzilla i entranyable amb una història sense grans esdeveniments per explicar, però real com la vida. On la importància està en la manera de contar-nos-la, emocionant-nos al llarg de tot el llibre. 

L’estiu que comença és el brindis que marca la nit de Sant Joan a la casa de la platja on es troben cada any les famílies Reig i Balart. Una nit màgica que malgrat les dificultats viscudes serà el punt de trobada al llarg dels anys per aquestes dues famílies. El brindis i altres elements presents any rere any al jardí de la casa marcaran una tradició entranyable per a tots els presents.
La novel·la ens explica la vida d’aquestes dues famílies, però sobretot la dels dos fills grans, que van néixer el mateix any. La Júlia i l’Andreu compartiran l’amistat de les seves famílies des del naixement i s’esforçaran per ser independents l’un de l’altre al fer-se grans, però el destí no els permetrà deixar de veure’s i la vida els farà coincidir en masses ocasions.



El brindis que acabava de proposar la Júlia era «el tradicional de la nit de Sant Joan» i la Júlia es va emocionar estúpidament veient com els costums esdevenen tradicions i com s'hereten igual que s'hereten els llibres i les cases.» L'estiu que comença recull els 50 anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han imaginat amb il•lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.” (text de la contraportada)


L’estiu que comenta és una magnífica novel·la, que ens parla de la família, de l’amistat, de les tradicions, del destí, de la felicitat, de l’amor. I els seus personatges arriben al cor i segurament no s’obliden en molt de temps. La Júlia i l’Andreu ens fan sentir al llarg de tota la història moltes emocions, els veiem néixer i els acompanyem en els jocs d’infantesa, els primers amors, les pèrdues, les desil·lusions, les esperances,… aconseguint entrar en la nostra vida.

Amb aquesta novel·la Sílvia Soler guanya el merescut premi Ramon Llull d’enguany. 
Si voleu llegir l’entrevista o fer un tastet al primer capítol ho trobareu a l’Illa dels Llibres clicant aquí:


28/08/2013

Brúixoles que busquen somriures perduts



Una altra novel·la de l'Albert Espinosa plena de sentiments i emoció. Després d'haver llegit Tot el que podríem haver estat tu i jo.... i Si tu em dius vine ho deixo tot... sabia amb què em podria trobar, però tot i que m'havien agradat, vaig trobar que els faltava quelcom. Aquesta en canvi m'ha agradat molt. Potser perquè ja m'he fet amb l'estil de l'escriptor. Penso que és un llibre que pot agradar molt o gens. És una novel·la que fa reflexionar i que pot semblar que s'acosti a un llibre d'autoajuda, però jo penso que no és així. La història plantejada és molt dura i toca la fibra, fa pensar, et fa veure les coses de diferent manera, i això, no a tothom agrada.
Potser la quantitat de successos negatius que passen al protagonista és exagerada, però es tracta d'una novel·la i no de la vida real, tot i que molts cops la realitat supera a la fantasia. Penso que el que aquí es pretén és arribar a situacions límit perquè així tot trontolli i, tant el protagonista com el lector, es vegin obligats a replantejar-se moltes coses. L'ús exagerat dels punts suspensius penso que també està utilitzat per convidar al lector a reflexionar.
El llenguatge és senzill i el protagonista ens explica la seva història fent salts cap al passat de manera desordenada per explicar-nos els moments viscuts en la seva infància i els moments al costat de la seva dona i així donar sentit a la situació en què es troba en el present.
Ens trobem davant un personatge perdut en un món interior ple d’odi, que en el passat va estar al costat de dues grans dones, la seva mare i la seva parella. Dues dones valentes, positives, plenes d’alegria, que van passar per la vida del protagonista oferint-li unes ensenyances i un amor que l’haguessin convertit en un gran home si no hagués hagut d’assumir la pèrdua de totes dues i veure’s immers en el dolor i en l'odi cap al seu pare, cap als seus germans... La mort de la mare i el trencament de la família són situacions viscudes en l'infància que marcaran la seva personalitat.
El protagonista d’aquesta novel·la està a punt de veure’s absorbit per l’odi i per les males experiències del passat i sense adonar-se’n està començant a cometre els mateixos errors que va cometre el seu pare. El dolor tan gran que sent per la mort de la seva dona l’està portant a abandonar les seves filles, el mateix que va fer el seu pare amb ell. Però el retorn al passat, la valentia per fer front als fantasmes que hi habitaven, l’ajudaran a adonar-se del que li està passant, serà capaç d’entendre al seu pare i perdonar-lo i així, curant els traumes de la infància podrà construir un millor futur.

M'ha agradat quan explica que a la seva dona la va salvar la lectura d'un llibre, De profundis de l'Oscar Wilde. M'han vingut ganes de llegir-lo.

Algunes frases del llibre:

“La meva mare sempre deia que quan som petits ens passem la vida a l’exterior… I que a partir de certa edat hem de passar a l’interior, si volem triomfar... Ella ens recomanava que no ho féssim...” p.116

“La teva mort serà sentir-me altre cop diferent... Menys xiuxiuejos al llit, menys secrets... Menys del nostre món...”
“La teva mort farà que no hi hagi més somriures dins els punys...” p.125

“Sempre he cregut que les persones que no se’ls veuen els ulls tenen molt de plaer o molt de dolor... I és que quan els tanques del tot, només pot significar que estàs al teu propi món... I els mons propis solen ser tan personals que necessites que l’exterior no els esquitxi... “ p.126

“Et proposo que em permetis canviar els meus ressorts al teu costat. No els jutgis i no els qüestionis. I jo faré el mateix per tu... Et permetré canviar, que furguis en el teu interior, que m’ofereixis una altra versió de tu mateix i jo no la jutjaré...” p.158-159

Les mentides t’envolten, i saber que hi ha un arxipèlag de persones que sempre et diran la veritat és molt valuós... Vull que formis part del meu arxipèlag de sinceritat...” p.176
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...