8 d’ag. 2014

L'altra

L'Anna, Annona, Nona. Dissenyadora gràfica per accident, autònoma per obligació, introspectiva, sempre calculant, equilibrant la balança, posant el comptador a zero per continuar endavant. I en Manel, Nel, Nelet, el seu company, tan a prop i tan lluny, tanta necessitat i tanta ràbia soterrada. En un context en què tot trontolla, és fàcil que les coses canviïn de sobte, i a la Barcelona actual això no és una excepció: la crisi que ofega, una inquilina imprevista, una família que obliga, una transformació vital que s'imposa. Com serà que l'Anna pugui equilibrar les coses, recalcular la trajectòria, continuar amb la seva vida cuirassada? Si és que pot, perquè aquests no són els únics canvis inesperats que s'acosten.
Amb el teló de fons de l'actualitat més omnipresent i fent gala de l'estil fresc i personal, el sentit de l'observació afinat i la bona orella per al diàleg que ja van captiva a Primavera, estiu, etcètera, Marta Rojals desplega present i passat com un mecanisme exacte al voltant d'una protagonista plena d'arestes i ofereix una novel·la extraordinària sobre els secrets, les relacions i la necessitat d'oblidar. (text de la contraportada)

Aquesta segona novel·la de la Marta Rojals ens presenta uns personatges peculiars. L'Anna és freda, introvertida, li costa relacionar-se, plena de manies i pors, amb dificultats per encarar la vida. Marcada per quatre fets del seu passat que no ha superat. I el Nel és un personatge amb poca personalitat, indecís, insegur. 
Tots dos formen una parella que actua per inèrcia, totalment diferents l'un de l'altre, que aparentment sembla difícil que puguin tenir una relació. Però L'Anna diu que sense el Nel no seria res, i és que depèn més d'ell del que sembla. I deu ser perquè són tan diferents que es complementen, es necessiten i segurament s'estimen.
Els personatges secundaris són interessants, cada un d'ells és molt important en la novel·la. Sense ells no es podria explicar ni entendre tant bé. A mida que va avançant l'obra es van fent més imprescindibles. Sobretot la Laura, germana del Nel, acaba essent clau pel desenllaç final.

L'altra és un "alter ego" de la mateixa Nona. És una Nona diferent que aprèn a superar alguns aspectes de la seva vida que fins ara no havia aconseguit. I ho fa a través del Teo, amb qui manté una relació sexual. 
A través dels comportaments de l'Anna ja podem anar intuint que els seus problemes són psicològics. I gràcies a la manera com està explicada la història, fent salts continus del passat al present, és on anem trobant pistes per anar-la entenent. Anem coneixent a la Nona a poc a poc i en els canvis temporals molts cops ens quedem a mitges. Aquest recurs fa que la novel·la enganxi perquè és com un joc on pots anar descobrint què passa si estàs ben atent i et fixes en tots els detalls. De totes maneres et trobes amb un final sorprenent, que no t'esperes, i aquest fet justifica tota la novel·la, al final tot encaixa. Un bon final sempre fa tenir un canvi d'opinió d'última hora si la novel·la no t'ha acabat de fer el pes.
Tal com diu l'autora: "És com un treball de zoom, l'argument és el camí per a fer aquest viatge des de l'exterior fins a les entranyes de la protagonista"

El llenguatge que utilitza l'autora torna a ser actual i fresc, com en la primera novel·la, però aquest cop amb un toc urbanita, ja que Barcelona és el lloc on passa i està escrit tal i com es parla al carrer. Fins i tot en alguns moments pot arribar a molestar el vocabulari i les expressions que utilitza. Aquest recurs però, dóna als personatges més credibilitat.

La Marta Rojals ha volgut escriure una novel·la de rabiosa actualitat, on la crisi i els problemes econòmics i de parella hi són presents. Però que al llarg de la història deixen de tenir importància, per prendre més força la psicologia dels personatges.

Finalment he de dir que aquesta és la primera novel·la que llegeixo de la Marta Rojals i que gràcies a això m'ha agradat més que si hagués llegit primer Primavera, estiu, etcètera. M'alegro d'haver-les llegit en l'ordre invers, d'aquesta manera les he pogut gaudir molt més totes dues. Sinó segurament L'altra m'hagués decepcionat una mica.

19 de jul. 2014

La ridícula idea de no volver a verte

"Como no he tenido hijos, lo más importante que me ha sucedido en la vida son los muertos, y con ello me refiero a la muerte de mis seres queridos. ¿Te parece lúgubre, quizá incluso morboso? Yo no lo veo así, antes al contrario: me resulta algo tan lógico, tan natural, tan cierto. Sólo en los nacimientos y en las muertes se sale uno del tiempo; la Tierra detiene su rotación y las trivialidades en las que malgastamos las horas caen sobre el suelo como polvo de purpurina."

Amb aquest inici impactant, que gairebé et deixa sense respiració comença aquest llibre de Rosa Montero. Sorgeix després que l'autora llegís un petit diari de Marie Curie i segurament se sentís identificada amb ella. Feia tres anys que havia perdut la seva parella i al igual que Marie Curie, havia viscut la soledat i la buidor que deixa un ésser estimat. Però segurament també es va sentir identificada en la seva persona com a dona lluitadora, valenta i admirada.

Marie Curie va enviudar als 39 anys, després de 10 anys de matrimoni. Sembla ser que Pierre Curie va caure al carrer i el va atropellar un carro de cavalls, segurament degut al seu delicat estat de salut possiblement pels efectes de la radioactivitat.

A través de l'apassionant vida de Marie Curie, Rosa Montero entrellaça part de la seva vida a partir de reflexions, records i sentiments. Vol ser una mena d'autobiografia escrita de manera molt original. Essent sense voler ésser.

Però aquest llibre no és només una reflexió sobre la pèrdua i el dol, sinó que és sobretot la vida de Marie Curie, i a partir d'ella sorgeixen altres temes també molt interessants, com els perjudicis de la dona, l'amor i la vida.
És un llibre que tot i ser una mica trist conté molta bellesa i sobretot molt optimisme, malgrat el tema central sigui la mort d'un ésser estimat, ja que és també un llibre que a partir de la pèrdua dóna sentit a la vida. 
La senzillesa amb què està escrit dóna un aire íntim que aconsegueix una gran connexió amb el lector. Un llibre diferent i molt recomanable.

15 d’abr. 2014

Recomanacions Sant Jordi 2014



S'acosta Sant Jordi i hem de començar a pensar en els llibres que volem comprar-nos i regalar. A la xarxa hi podem trobar recomanacions per adults, juvenils i infantils, ficció i no-ficció. N'hi ha per tots els gustos i segur que ens ajudaran a decidir-nos.

Les recomanacions de Sant Jordi de L'illa dels llibres: Els 23 del 23

El petit Sant Jordi de L'illa de llibres: les recomanacions de la llibreria Al·lots

Quin llibre regalaràs per Sant Jordi?: La llança de Sant Jordi

Recomanacions de la Biblioteca virtual de la Diputació de Barcelona: Quin llibre vols que et regalin? 

Vilaweb: Sant Jordi 2014, dues-centes novetats


 Que passeu un bon dia de Sant Jordi!!!




2 de gen. 2014

Novetats i recomanacions literàries per aquests Reis

Ja teniu apunt la carta dels Reis? Segurament no hi faltarà un bon llibre per començar l'any gaudint del que més ens agrada, una bona lectura. Aquest 2014 comença ple de novetats i tenim molt on triar. Tenim molts espais on ens deixen un llistat de recomanacions i de novetats per poder passar un any immersos en noves aventures, nous sentiments i nous somnis. Us deixo uns quants enllaços que segur que us ajudaran a decidir-vos per la millor lectura per regalar o demanar.






Jo ja he fet la meva tria:




11 de nov. 2013

Tot somniant viatjar

Després de molt temps de no trobar un moment per escriure sobre racons, somnis o colors, avui ho faig per compartir amb tots vosaltres el meu racó al Pinterest. El Pinterest és un lloc genial per conèixer nous blocs, per guardar tot allò que ens agrada i que potser més endavant ho voldrem consultar o senzillament per guardar aquelles imatges que per la seva bellesa ens agrada mirar. Una part del meu Pinterest està dedicada als racons del món encantadors que potser mai aniré, però que almenys els podré somniar, i a altres racons que sí que he visitat i que m'agrada guardar-los a la memòria.
Us deixo l'enllaç per si voleu fer-hi una ullada o passejar-hi una estona.

http://www.pinterest.com/lluna70/


7 de nov. 2013

Versatile blogger

El primer premi pel bloc!!! Moltes gràcies a la Sílvia del bloc: Pensaments de colors de mestr@. Un premi sempre fa il·lusió i més quan arriba d'un bloc que no coneixia. Es tracta d'un bloc petit, íntim, ple de sentiment i sensibilitat. És el bloc d'una mestra que s'expressa amb senzillesa i naturalitat. Un bloc on hi podem trobar una mica de tot. No deixeu de visitar-la!
Aquest premi arriba en un moment en què tenia el bloc una mica abandonat per manca de temps. Espero poder fer una nova entrada ben aviat.


Ara toca compartir-lo amb cinc blocs més i aquesta sempre és una decissió difícil perquè n'hi ha moltíssims que se'l mereixen. Finalment els blocs amb els que comparteixo el premi són:

Les petites emocions de la Vanessa Roma
Llibres, i punt! d'en Xexu
De tinta en vena de la Carmina

11 de set. 2013

L'estiu que comença



L’estiu que comença ha estat la meva LECTURA, en majúscules, d’aquest estiu. La Sílvia Soler ja m’havia sorprès molt favorablement amb els seus Petons de diumenge i sospitava que amb aquest també l’encertaria, i no m’he pas equivocat.
La Sílvia Soler ha aconseguit fer una novel·la senzilla i entranyable amb una història sense grans esdeveniments per explicar, però real com la vida. On la importància està en la manera de contar-nos-la, emocionant-nos al llarg de tot el llibre. 

L’estiu que comença és el brindis que marca la nit de Sant Joan a la casa de la platja on es troben cada any les famílies Reig i Balart. Una nit màgica que malgrat les dificultats viscudes serà el punt de trobada al llarg dels anys per aquestes dues famílies. El brindis i altres elements presents any rere any al jardí de la casa marcaran una tradició entranyable per a tots els presents.
La novel·la ens explica la vida d’aquestes dues famílies, però sobretot la dels dos fills grans, que van néixer el mateix any. La Júlia i l’Andreu compartiran l’amistat de les seves famílies des del naixement i s’esforçaran per ser independents l’un de l’altre al fer-se grans, però el destí no els permetrà deixar de veure’s i la vida els farà coincidir en masses ocasions.



El brindis que acabava de proposar la Júlia era «el tradicional de la nit de Sant Joan» i la Júlia es va emocionar estúpidament veient com els costums esdevenen tradicions i com s'hereten igual que s'hereten els llibres i les cases.» L'estiu que comença recull els 50 anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han imaginat amb il•lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.” (text de la contraportada)


L’estiu que comenta és una magnífica novel·la, que ens parla de la família, de l’amistat, de les tradicions, del destí, de la felicitat, de l’amor. I els seus personatges arriben al cor i segurament no s’obliden en molt de temps. La Júlia i l’Andreu ens fan sentir al llarg de tota la història moltes emocions, els veiem néixer i els acompanyem en els jocs d’infantesa, els primers amors, les pèrdues, les desil·lusions, les esperances,… aconseguint entrar en la nostra vida.

Amb aquesta novel·la Sílvia Soler guanya el merescut premi Ramon Llull d’enguany. 
Si voleu llegir l’entrevista o fer un tastet al primer capítol ho trobareu a l’Illa dels Llibres clicant aquí:


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...