L’estiu que comença ha estat la meva LECTURA,
en majúscules, d’aquest estiu. La Sílvia Soler ja m’havia sorprès molt favorablement amb els seus
Petons de diumenge i sospitava que amb aquest també l’encertaria, i no m’he pas
equivocat.
La Sílvia Soler ha aconseguit fer una
novel·la senzilla i entranyable amb una història sense grans esdeveniments per
explicar, però real com la vida. On la importància està en la manera de
contar-nos-la, emocionant-nos al llarg de tot el llibre.
L’estiu que comença és el brindis que marca la
nit de Sant Joan a la casa de la platja on es troben cada any les famílies Reig
i Balart. Una nit màgica que malgrat les dificultats viscudes serà el punt de
trobada al llarg dels anys per aquestes dues famílies. El brindis i altres
elements presents any rere any al jardí de la casa marcaran una tradició
entranyable per a tots els presents.
La novel·la ens explica la vida d’aquestes
dues famílies, però sobretot la dels dos fills grans, que van néixer el mateix
any. La Júlia i
l’Andreu compartiran l’amistat de les seves famílies des del naixement i
s’esforçaran per ser independents l’un de l’altre al fer-se grans, però el
destí no els permetrà deixar de veure’s i la vida els farà coincidir en masses
ocasions.
"«El brindis que acabava de proposar la Júlia era «el tradicional de
la nit de Sant Joan» i la Júlia
es va emocionar estúpidament veient com els costums esdevenen tradicions i com
s'hereten igual que s'hereten els llibres i les cases.» L'estiu que comença
recull els 50 anys de vida de la
Júlia Reig i l’Andreu
Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han
imaginat amb il•lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot
que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un
destí que s’entesta a unir-los.” (text de la contraportada)
L’estiu que comenta és una
magnífica novel·la, que ens parla de la família, de l’amistat, de les
tradicions, del destí, de la felicitat, de l’amor. I els seus personatges
arriben al cor i segurament no s’obliden en molt de temps. La Júlia i l’Andreu ens fan
sentir al llarg de tota la història moltes emocions, els veiem néixer i els
acompanyem en els jocs d’infantesa, els primers amors, les pèrdues, les
desil·lusions, les esperances,… aconseguint entrar en la nostra vida.
Amb aquesta novel·la Sílvia Soler guanya el merescut
premi Ramon Llull d’enguany.
Si voleu llegir l’entrevista o fer un tastet al primer capítol ho trobareu a l’Illa dels Llibres clicant
aquí: