11 de set. 2013

L'estiu que comença



L’estiu que comença ha estat la meva LECTURA, en majúscules, d’aquest estiu. La Sílvia Soler ja m’havia sorprès molt favorablement amb els seus Petons de diumenge i sospitava que amb aquest també l’encertaria, i no m’he pas equivocat.
La Sílvia Soler ha aconseguit fer una novel·la senzilla i entranyable amb una història sense grans esdeveniments per explicar, però real com la vida. On la importància està en la manera de contar-nos-la, emocionant-nos al llarg de tot el llibre. 

L’estiu que comença és el brindis que marca la nit de Sant Joan a la casa de la platja on es troben cada any les famílies Reig i Balart. Una nit màgica que malgrat les dificultats viscudes serà el punt de trobada al llarg dels anys per aquestes dues famílies. El brindis i altres elements presents any rere any al jardí de la casa marcaran una tradició entranyable per a tots els presents.
La novel·la ens explica la vida d’aquestes dues famílies, però sobretot la dels dos fills grans, que van néixer el mateix any. La Júlia i l’Andreu compartiran l’amistat de les seves famílies des del naixement i s’esforçaran per ser independents l’un de l’altre al fer-se grans, però el destí no els permetrà deixar de veure’s i la vida els farà coincidir en masses ocasions.



El brindis que acabava de proposar la Júlia era «el tradicional de la nit de Sant Joan» i la Júlia es va emocionar estúpidament veient com els costums esdevenen tradicions i com s'hereten igual que s'hereten els llibres i les cases.» L'estiu que comença recull els 50 anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que han imaginat amb il•lusió la possibilitat que heretin aquest lligam o fins i tot que puguin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.” (text de la contraportada)


L’estiu que comenta és una magnífica novel·la, que ens parla de la família, de l’amistat, de les tradicions, del destí, de la felicitat, de l’amor. I els seus personatges arriben al cor i segurament no s’obliden en molt de temps. La Júlia i l’Andreu ens fan sentir al llarg de tota la història moltes emocions, els veiem néixer i els acompanyem en els jocs d’infantesa, els primers amors, les pèrdues, les desil·lusions, les esperances,… aconseguint entrar en la nostra vida.

Amb aquesta novel·la Sílvia Soler guanya el merescut premi Ramon Llull d’enguany. 
Si voleu llegir l’entrevista o fer un tastet al primer capítol ho trobareu a l’Illa dels Llibres clicant aquí:


7 comentaris:

  1. El tinc a la tauleta pendent de llegir. "Petons de diumenge" em va agradar força, espero que aquest també.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segur que t'agradarà. Ja ens ho explicaràs.

      Suprimeix
  2. Acabo de descobrir el teu altre bloc! Enhorabona per la teva nova creació, ja sóc seguidora ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina il·lusió que també em segueixis aquí, Fany! De fet, aquest bloc, encara que menys popular, fa més temps que el tinc que no pas unpolsimdesal. Espero que t'agradi.
      Una abraçada!

      Suprimeix
  3. ÉS una dels llibres més bonics que m'he llegit fa poc!!! Petonets!!!
    Vanessa

    ResponSuprimeix
  4. M'agrada molt aquest blog i si voleu podeu compartir un premi a http://pensamentsdecolors.blogspot.com.es/. Felicitats

    ResponSuprimeix
  5. Moltes gràcies Sílvia per pensar en aquest bloc! Quina il·lusió rebre un premi aquí. És la primera vegada!
    Petons!

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...