31 de jul. 2011

El que el dia deu a la nit

  Algèria, 1930: Younes només té nou anys quan el seu pare decideix confiar la seva educació a una família benestant. Convertit ara en Jonàs, Younes viurà una infància i adolescència plena al costat dels seus nous amics colons francesos. Fins que un bon dia arriba al poble la jove Emilie, una noia esplèndida que posarà a prova l’amistat i la complicitat fraterna dels nois, dividits entre la lleialtat, l’egoisme i les rancúnies.
Enmig d’una Algèria tumultuosa, apassionada i dolorosa, immersa en una guerra sagnant, el jove Younes haurà d’afrontar un dilema difícil: incapaç de destruir els lligams d’una amistat excepcional, tampoc no està disposat a renunciar als valors que els seus ancestres li han inculcat: l’orgull, el respecte profund per les seves arrels, la fidelitat absoluta a la paraula donada.
Celebrat arreu del món com un escriptor de primer ordre, Yasmina Khadra ens ofereix aquí una obra generosa i valenta sobre l’atroç dislocació de dues comunitats enamorades d’un mateix país. Una novel·la de dimensions universals que ha estat considerada el Millor Llibre de l’Any a França per la prestigiosa revista Lire. (text de la contracoberta)

Una història plena de passions torrencials i doloroses, per una terra i per un amor impossible. Una preciosa novel·la sobre la identitat, la dignitat, l’amistat i l’amor. Amb un estil fluid i brillant i una magnífica habilitat per copsar la psicologia dels personatges.

30 de jul. 2011

Figures isolades

L'època blava de Picasso (1901 - 1904)

Durant la tardor i l'hivern de 1901, sobtadament, tonalitats blavenques comencen a aparèixer per la seva obra fins esdevenir predominants.

 

Els infants de 4 anys també expressen la tristesa a través de l'art.




On l'infinit s'omple de significat

Neist Point Isle Skye, Scotland

Neist Point és el punt més occidental de la illa de Skye. Situat a l’oest de Dunvegan, a la península de Duirinish. S’hi accedeix per una carretera molt estreta i d’un sol sentit “one way”, amb “passing places” per creuar-se amb altres cotxes, tot i que no n’hi ha masses en aquella zona.
El paisatge és espectacular, inhòspit, solitari. Uns enormes penya-segats donen lloc a una preciosa badia amb un gran penyal al mig, darrera d’aquest hi ha el far. La intensitat del color verd contrasta amb el blau del mar i fa d’aquest indret un dels més impressionants d’Escòcia.
El silenci que es respira en aquest lloc és captivador, només interromput per la remor del mar. Dóna la sensació d’estar on s’acaba la Terra, davant de l’infinit. La passejada és una mica llarga, amb pujades i baixades, fins arribar al far. I si bufa un vent fort, característic de l’illa, costa caminar, però l’esforç val la pena.
Tota la illa de Skye és naturalesa en estat pur, però aquest petit racó et deixa sense paraules.







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...