16 d’ag. 2013

El llop estepari




És la primera vegada que llegeixo a Hermann Hesse i no cal dir que l’experiència et deixa marcat per sempre. Tot i ser una novel·la curta és molt intensa i difícil d’entendre, plena de metàfores, que cal llegir pausadament per anar-hi pensant. Potser és més important com és capaç de remoure l’ànima abans que ser entesa per la raó.
Diuen que la novel·la és autobiogràfica i ens explica la profunda crisi espiritual que va patir Hermann Hesse a la dècada dels anys 20.

En aquesta obra l’autor ens descriu l’evolució psicològica i espiritual per la que passa el protagonista. Harry és un personatge fosc, depressiu, solitari, que manté una lluita interna constant entre la raó i l’ànima. Al llarg de la seva vida s’esforça per fugir de les temptacions i capricis que ens ofereix la societat, el món en què vivim, evitant viure de manera superficial, per tal d’aconseguir una vida més cultivada, amant de la bona música i la literatura. Però el seu desig de vida, la seva raó, no el deixen ser feliç, ja que a vegades apareix el llop estepari que tots portem a dins on l’instint es deixa portar pels plaers que ens ofereix la vida. Totes les persones amaguem dins nostre aquesta dualitat de l’ésser, però el problema és que en Harry Haller no ho accepta. La seva autoexigència és massa elevada i se sent impotent, desconcertat i decepcionat d’ell mateix quan cau sota els plaers més primitius del llop estepari. Cada vegada més allunyat de la societat, més tancat en ell mateix intenta trobar la felicitat eliminant aquest llop estepari que apareix quan menys ho espera, fins arribar a un estat pràcticament de bogeria que porta a un desenllaç totalment surrealista i sorprenent, on s'acabarà trobant a ell mateix, a acceptant-se i entenent el sentit de la vida.

Tot i tractar-se d’una obra escrita el 1927 s’adapta perfectament a l’època actual. Això acostuma a passar quan ens trobem davant d’una obra d’art com aquesta que per la seva genialitat perdura al llarg del temps.

«Massa bé (…) entenc (…) el teu horror per la política, el teu desconsol per la propaganda i l’actuació irresponsable dels partits i de la premsa, la teva desesperació davant la guerra, la passada i la futura, davant l’actual forma de pensar, de llegir, de construir, de fer música, de celebrar festes i de practicar la cultura! Tens raó, llop estepari, mil vegades raó i, tanmateix, t’enfonsaràs. Pel món d’avui en dia, tan senzill, tan còmode i fàcil d’acontentar, ets massa exigent i delerós i et rebutja perquè tens una dimensió de més. Qui avui dia vol tenir una vida feliç i satisfactòria no pot ser com tu o jo. Qui exigeix música en comptes de soroll, alegria en comptes de divertiment, ànima en comptes de diners, feina creativa en comptes d’ocupació, passió en comptes de frivolitat, per a ell, aquesta preciositat de món mai no podrà ser una pàtria…» (pàg. 149)

Per llegir més sobre aquesta obra cliqueu aquí

4 comentaris:

  1. Fa molt que el vaig llegir i recordo que em va agradar, però crec que ara en podria gaudir molt més. Un bon llibre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Un llibre que demana una segona lectura.
      Gràcies pel comentari.

      Suprimeix
  2. Hermann Hesse, i especialment el llop estepari, va ser un autor de capçalera en les meus anys universitaris. De fet en aquella època era un escriptor de moda. Ha passat el temps hi ho ha deixat de ser. M'han vingut ganes de tornar-ho a llegir.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els grans clàssics no passen mai de moda.
      Gràcies pel comentari.

      Suprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...