19 d’ag. 2013

La casa del silenci



La casa del silenci és una història explicada a cada capítol per un dels personatges, que a través d’un violí com a element d’unió, aniran entrellaçant les seves vides. En Karl, la Teresa, la Maria, l’Anna i el Mark són els narradors que ens expliquen la història a través de les seves pròpies vivències. Les seves veus s’aniran alternant, fent salts en el temps, que a mida que avanci la lectura anirem relacionant per composar finalment la història de principi a fi.

L’autora aconsegueix fer un retrat dels diferents personatges molt ben definit connectant amb el lector i traspassant els sentiments que aquests transmeten en cada moment.

El violí Stainer ens acompanya a través de tota la novel·la i l’amor per la música hi és present. Les notes traspassen el paper i la sensació expressada pels personatges en sentir-les aconsegueixen que el lector gairebé sigui capaç d’escoltar-les també. El concert per a dos violins de Bach es converteix en la banda sonora de l’obra i ens acompanyarà al llarg de tota la història. Aquest violí a més serà la peça que dóna intriga a tota l’obra, ja que va passant per diferents mans i que com si es tractés d’un tresor tothom el vol tenir ben a prop i provocarà sentiments de pèrdua dolorosos.

En ella hi trobem l’amor espiritual per la música que aconsegueix calmar les ànimes i l’amor carnal que no deixa exempts als protagonistes de gelosies, passions i desitjos de possessió. Aquest contrast de sentiments defineix molt bé la dualitat de l’ésser humà.

La història està explicada de forma delicada i exquisida i demana ser llegida lentament, assaborint cada paraula i cada nota musical que aconsegueixen tocar el cor del lector.

Tot i que, per mi, no està a l‘alçada de La nevada del cucut, Blanca Busquets ha aconseguit tornar a emocionar amb aquesta història. Caldrà seguir llegint aquesta autora.


“Aquesta és la història de diverses dones i d’algun home. De dones valentes i sensibles, dones apassionades, dones que estimen els homes però que sobretot estimen la música.


Aquesta és la història d’un violí que passa de mà en mà, d’un director d’orquestra exiliat que viu entre notes musicals i entre faldilles, de mares absents, de desamors i de venjances, de guerres que separen, de minyones que mengen xocolata desfeta...


Aquesta és la història de La casa del silenci, on la música no deixa mai de sonar.” (text de la contraportada)

Per a saber-ne més:



4 comentaris:

  1. La tinc a la tauleta però prefereixo començar per La nevada del cucut que m'han de deixar. Així que, estic en espera.

    Les ressenyes que he llegit també diuen que és millor La nevada del cucut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo potser començaria per La casa del silenci. Sempre és millor anar de menys a més que al revés. Espero que gaudeixis de les lectures. Ja ens explicaràs.

      Elimina
  2. Hola guapi, me gusta mucho tu blog. Me quedo por aquí y me hago seguidora. Un saludo
    http://awesomeneedles.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  3. Muchas gracias. Espero seguir leyéndote por aquí.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...