Acabo de llegir el segon llibre de viatges de l'Albert Casals i, al igual que amb el primer, El món sobre rodes, aquest noi ha aconseguit fer-me passar una estona ben divertida. Trobo que és genial la seva manera de viatjar, sol, sense diners i amb cadira de rodes. Les seves aventures són dignes de ser novel·lades i el seu felicisme se t'acaba encomanant. A mi l'Albert em fascina, no només pel que escriu i per com viatja, sinó per la manera que té de viure, posant la seva felicitat per davant de tot, sentint-se lliure per fer tot el que vol en el moment que vol, sense sentir-se frenat per prejudicis, pors ni lligams, sempre confiant en la seva bona sort.
«Fa dos anys a El món sobre rodes us vaig explicar la història d’un nen que tenia ganes de veure món i que es disposava a emprendre l’aventura més gran que havia viscut mai. Ara ja no sóc un nen i no tot és com abans: estudio Filosofia (bé, m’he matriculat), ja no sempre viatjo sol..., i continuo convençut que en aquesta vida no s’ha de desaprofitar ni un instant de felicitat. Les meves ganes de veure món també s’han mantingut intactes i m’han portat a rodar per tres continents: Sud-amèrica, Àfrica i Àsia. He viscut dos anys extremament feliços, plens d’aventures i d’experiències noves. I tot això no podia quedar només en el meu record. És per això que he decidit que ha arribat el moment que torneu a saber alguna cosa d’aquell noi boig de cabells blaus i cadira de rodes.» Albert Casals
Pels que no el conegueu us recomano que cliqueu l'enllaç a la seva pàgina web i mireu algunes de les entrevistes que li han fet a la televisió i a la xarxa:
albertsasals.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada