És així com en diuen, dels nens
nascuts dues vegades, de la pobresa d’una dona i de l’esterilitat d’una altra.
Maria Listru, fruit tardà de l’ànima de Bonaria Urrai, era filla d’aquest segon
part.”
Amb aquestes paraules comença aquesta novel·la, explicant-nos aquesta
manera de fer adoptiva una filla amb el consentiment de la mare i sense trencar
els vincles amb ella, sembla ser que força habitual a la cultura sarda.
“La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda.
Viu en un poble de l’interior de la Sardenya, durant els anys cinquanta. La
modista del poble és una viuda sense fills que no es va arribar a casar mai.
Entre la nena i la modista es teixeix un singular Vincle maternofilial, només
possible en una cultura com la de la Sardenya, que –com tantes illes- ha
aconseguit preservar antigues tradicions amb naturalitat. Entre aquestes
tradicions hi ha l’art secret de la modista, que és l’ofici d’acabadora, la que
ajuda a ben morir.” (text de la contraportada)
El tema de la maternitat serà un dels més importants al llarg de la
història, acompanyat pel de la mort, amb l’ofici ocult de la Bonaria Urrai,
l’acabadora, d’ajudar a ben morir. Per tant, el contrast entre la vida i la
mort, acompanyarà a la Maria en tota la novel·la.
Michela Murgia ens farà reflexionar al voltant d’aquests dos grans temes,
però també ho farà amb la importància de la mentida, amb la pèrdua de la
innocència i la descoberta dels primers amors.
La Maria acabarà descobrint que la seva mare d’ànima és modista de dia,
però a les nits es dedica a ajudar a morir.
“Com
els ulls de l’òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només
poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària
per crear marees de sentit en algun revolt invisible més enllà de l’ànima.”
La Bonaria
intentarà explicar a la seva filla el significat d’aquest ofici conegut per
tradició oral a l’illa de la Sardenya fent-li entendre que igual que necessitem
ajuda per néixer, sovint també es necessita ajuda per abandonar aquest món:
“-Vols jutjar el com sense entendre el perquè?”
“-Jo he estat l’última mare que alguns han vist”
Amb una escriptura
directa en molts moments, amb diàlegs de gran cruesa, i més subtil en d’altres,
només insinuada per la mirada i els silencis, Michela Murgia ens explica una
història que no deixarà a ningú indiferent. Tal i com diu Stefano Puddu a
l’epíleg: “L’acabadora és un llibre que
es fa un espai tan ample en qui el llegeix, que podem sentir com ressona, a
dins, quan en passar l’últim full se’ns tanca la porta”
Aquest llibre ha
estat un plaer doble en descobrir-lo a ell i a la seva autora. No és
d’estranyar que hagi guanyat els dos premis més prestigiosos a Itàlia: el Mondello i el Campiello. La seva primera
novel·la ha estat una joia i espero poder seguir-la llegint. Sembla ser que la
seva segona novel·la, Ave Mary, ja
està a punt d’aparèixer.
Podeu llegir-ne més
opinions a:
Fa temps que el vull llegir, estic esperant que el portin a la biblioteca. Molt bona ressenya.
ResponElimina